Jack

Són legió, els films europeus que deuen to i estil al cine dels germans Dardenne. A 'Jack' hi ha també, com a 'Rosetta' o 'El nen de la bicicleta', la fixació pel moviment perpetu, per seguir de prop un personatge que sembla buscar la seva pròpia imatge en un món que contínuament l’està rebutjant. El plantejament és menys hostil i agosarat que en l’obra dels cineastes belgues, i potser la presència d’una mare inconscient i bandarra, a qui Jack idolatra, vol tocar una fibra que apropa el film al maniqueisme social de Ken Loach. Però hi ha alguna cosa truffautiana en la determinació d’aquest nen, que roba, travessa carrers i descampats, carregat amb el seu germà, amb la puresa d’esperit d’un heroi del neorealisme que es nega a perdre la innocència pròpia de la seva edat. L’única diferència és que ara les ruïnes són les de l’Europa del benestar.