Jack el caza gigantes

Singer s’ha apuntat a la moda de filmar els vells i entranyables contes de fades donant-los un gir revisionista. Per això, ha escollit Jack i la mongetera màgica, narració fantàstica anglesa del segle VI, que l’escriptor Joseph Jacobs va recopilar el 1890. Gir revisionista hem dit? Potser no... Un dels plaers de Jack el caza gigantes és el seu to de conte de fades d’allò més clàssic amb estètica un punt retro, de pel·lícula de capa i espasa amb belles donzelles en dificultats, valents cavallers a cavall i personatges que parlen en lloc de balbucejar ocurrències sense gràcia. I, esclar, els gegants, lleugerament sinistres, convincentment monstruosos tot i els CGI, que aporten considerables dosis d’acció i calfreds. Singer en ofereix un relat mig pictòric, sense pretensions, però que ens permet seguir l’acció fins i tot quan la terra es mou sota els nostres peus i el cel s’enfonsa.