[title]
Un ritme desconcertant i un to sempre híbrid, una sèrie de diàlegs a mig camí entre el realisme i l’epigrama, actors de diversos estils interpretatius enfrontats abruptament... Potser aquestes estratègies no acabaran de quadrar a algun espectador poc aficionat a veure que li trenquen els esquemes, però la història d’aquest soldat d’origen indi, que surt de la Segona Guerra Mundial amb ferides psíquiques (Benicio del Toro, imponent), i el seu encontre amb un psiquiatre estrambòtic (Mathieu Amalric, tan fascinant com sempre) donen lloc a una pel·lícula que comença com una exploració psicoanalítica i aviat passa a ser un gran fresc col·lectiu sobre l’amistat i l’amor, el pas del temps i la fragilitat dels assumptes humans. Arnaud Desplechin ja ho havia fet a l’excel·lent 'Un cuento de Navidad' o a 'Rois et reine'. Però aquí resulta encara més trencador i sorprenent.