[title]
Algú es podria haver pensat que aquest seria un subproducte de la gamma 'Al otro lado de la cama', un vodevil de llençols suats i confusions de bragueta, amb la típica escena de palla al vàter i algun 'twist' homoeròtic vingut del landisme sonat de No desearás al vecino del quinto. Però no. Paco León, l’home que va filmar la seva mare fent-se caca a les calces asseguda al volant d’un cotxe, ens reservava sorpreses més brutes i animals. 'Kiki' no és la típica comèdia que es pensa que està rebentant estereotips per fer sortir una parella de lesbianes amb un embaràs 'in vitro'.
El que ens proposa Paco León és un viatge als inframons del sexe, les grutes secretes, els clubs subterranis d’exercici de les parafílies més extravagants. Potser ens podem sentir orgullosos de viure en una societat en què la tolerància guanya cada dia uns metres més a les fòbies, però encara hi ha pràctiques que ens semblen indecoroses, i per tant censurables. Passa amb el 'bondage', que seguim tractant com un assumpte per a la consulta del psiquiatra. Passa amb les pluges daurades, el sado i la dominació, i altres aficions de catre extrem.
Aquest és el mèrit de 'Kiki', que ho treu tot de sota la catifa. Hi veiem un home gros com un ós bru amb un arnès al voltant dels pectorals demanant-li a un altre, de genolls i al costat d’una latrina, que li orini a sobre del pit de llop. Hi veiem una festa de 'cosplayers', que el que volen és enllitar-se amb un 'pokémon'. I hi veiem una noia que s’escorre amb els teixits de seda, i quan va en metro no pot evitar llençar-se als braços de qualsevol que vagi ben vestit, posar els ulls en blanc i mullar l’entrecuix. Li falta una mica de ritme, és cert. Però de valentia, en va sobrada.