[title]
La cámara lúcida és un breu i magistral assaig de Roland Barthes sobre la fotografia, al qual Carlos Cañeque homenatja batejant el seu segon film amb el mateix nom. Tot i això, el vincle entre aquestes peces es redueix al fet que la pel·lícula de Cañeque inclou aparicions d’il·lustres difunts, com ara Santiago Carrillo i Javier Tomeo (també la veu de Berlanga), fet que recorda la idea de Barthes que la càmera capta allò que “ha sigut” i que ja no hi és. Cañeque ha realitzat una barroera mostra de l’anomenat “cinema del jo”, barrejant entrevistes sobre temes dispars (religió, sexe...) amb escenes pseudoficcionals on l’autor interpreta diversos personatges, mentre narra en suposat temps real la creació del film. Però l’aparent risc i ironia del projecte no oculten el ranci regust d’una retòrica de cigaló, que encapsula la sensació d’estar viatjant atrapat al teu seient, mentre el del costat manté una conversa de la qual voldries no saber res.