[title]
'La casa del tejado rojo' es tanca amb unes imatges impregnades d'un filtre sèpia que evidencia la forta càrrega nostàlgica de la pel·lícula. Narrat en dos temps –el present en què un jove llegeix l'autobiografia de la seva tieta i el passat que reconstrueix l'època en què ella treballava de minyona per a una família–, aquest és un drama amb totes les de la llei. La trama se centra sobretot en un triangle amorós i té de fons la convulsa història del Japó de finals dels anys 30 i principis dels 40, un període que porta el país i els protagonistes de la felicitat a la violència de la guerra. Amb aquests dos punts d'interès, el director Yôji Yamada proposa una narració emocional i senzilla, sensible quan es fixa en els detalls. 'La casa del tejado rojo' suposa una celebració de la nostàlgia com a mecanisme enaltidor del record i del passat.