[title]
La línia que separa els vius i els morts s’aprima cada cop més. Giuseppe Tornatore, a qui tots coneixereu com el director de 'Cinema Paradiso', ens explica la història d’amor entre una dona i l’espectre del seu difunt amant, com si volgués rescatar aquella estranya aventura amb el més enllà que va viure Gene Tierney a 'El fantasma i la senyora Muir'. Fins aquí, la cosa pinta bé. Llàstima que el resultat, tan prosaic i mancat de màgia, vingui a dir-nos que, amb els avenços tecnològics, ja no calen pactes amb el dimoni ni ser una verge entre els ullals del comte Dràcula per optar a l’eternitat d’ultratomba.
Ella és una jove astrònoma brillant, a punt de doctorar-se, que en les seves estones mortes fa de doble d’escenes d’acció, tipus Lara Croft en un túnel de flames. Ell, un elegant professor amb els cabells blancs i jerseis de coll alt que, en la fase terminal d’un càncer que l’havia rosegat per dins, li va deixar una bateria de vídeos, correus electrònics programats per ser enviats en el moment precís i pactes amb un servei de missatgeria per poder-la acompanyar un temps, després d’haver marxat a criar malves.
Els fantasmes, avui dia, ja no porten cadenes, sinó que s’arrosseguen dins la memòria d’un disc dur, en una imatge digital escapçada en mil píxels. Jeremy Irons i Olga Kurylenko encarnen dos personatges en mons separats, units per una càlida passió de fronterera que han fet seva i exclusiva, com li va passar a Joaquin Phoenix a 'Her'. La pena és que tothora li falti risc, que Tornatore s’agafi la trama com un repte de versemblança dramàtica, com el trencaclosques d’un thriller, més que com el joc d’arrels gòtiques i bellesa sinistra que esperàvem.