[title]
Acostumats a veure relats d’enamorament, el punt de partida de 'La desaparición de Eleanor Rigby' pot resultar atractiu. Conor i Eleanor s’han estimat bojament, però l’enlluernament dels inicis ha desaparegut, Eleanor ha deixat l’apartament que compartien i, deprimida, s’ha recollit a casa els seus pares. Al principi havia de ser un díptic: primer, segons el punt de vista d’ella, i després, segons el d’ell. La cosa ha quedat en un film de dues hores que narra la trajectòria de la parella en dos temps –el present del desamor i el passat dels dies feliços–. Benson intenta endinsar-se en el dramatisme rotund i ho fa sempre des de l’autocontrol. Per això, queda la sensació d’una certa pulcritud, com si el dolor pel desamor fos net i endreçat.