[title]
A mig camí entre la crònica i la farsa, entre el 'thriller' i la comèdia, aquesta pel·lícula plena de contagiosa energia és igualment un retrat no tan sols dels Estats Units dels 70, sinó també d’una certa idiosincràsia americana. El punt de partida pertany a una tradició cinematogràfica molt freqüentada (la gran estafa, el supercop), a la manera d’'El cop' o alguns films de Burt Reynolds, però l’estil dúctil i mal·leable de David O. Russell ('The fighter', 'El lado bueno de las cosas') el recondueix cap a una descripció d’ambients i personatges, una fantasia colorista de vegades molt a prop del musical, que alhora desemboca en un petit tractat sobre l’amistat, l’amor, la traïció, la manera en què els homes i les dones (o els homes i els homes, o les dones i les dones) s’ajunten, se separen, s’estimen, s’odien. Una mena d’Ophüls cridaner, o potser de Scorsese encara més bulliciós, Russell es revela, sigui com sigui, com un dels grans cineastes nord-americans d’avui.