[title]
Hi ha alguna cosa profundament trista i penosa a 'La hermandad'. Potser és la sensació que ens trobem davant d'una pel·lícula de gènere fantàstic feta sense ofici ni alegria, incapaç de transmetre atmosfera, misteri o esperit lúdic. Potser és perquè fa mal escoltar uns diàlegs extremadament rígids, que es vessen a la pantalla sense que els actors es preocupin d'adaptar-los a la seva parla i fer-los sonar mínimament naturals. Potser lamentem que, a diferència d'altres estrelles en hores baixes implicades en una sèrie B, Lydia Bosch no satisfaci les nostres passions més baixes, sortint de la pel·lícula sense haver-se enfrontat a cap situació genuïnament 'bizzare. O potser esglaia, simplement, adonar-se que 'El orfanato' comença a guanyar posicions a '¡Suspense!' en la concepció que alguns cineastes (o productors) tenen del terror “clàssic”.