[title]
Què passa als EUA? Per què en els últims temps trobem pel·lícules que parlen, de manera més o menys explícita, de la fe? Pensem per exemple en 'Take shelter', el film de Jeff Nichols en què un pare de família s’emparanoiava i construïa un refugi per salvar-se de la imminent apocalipsi. En el fons, aquella pel·lícula, i 'Midnight special', l’última de Nichols, vénen a dir que la paranoia no és tal, sinó que s’ha de creure. Igual que 'Calle Cloverfield 10', un altre film amb refugi i apocalipsi, en què els descreguts acaben adonant-se que no tenen raó, i que més els val tenir por del que hi ha fora.
A 'La invitación', el fet de creure es materialitza de manera diferent. Aquí, tot comença amb una reunió d’amics, que celebren que l’Eden ha tornat després de dos anys d’absència. Entre els convidats al sopar hi ha en Will, l’exmarit de l’Eden, amb qui comparteix el dol per la mort del fill. Però la nova Eden sembla una altra, una estranyesa que no passa desapercebuda a en Will, que, com el protagonista de 'Take shelter', comença a emparanoiar-se i a sospitar que la seva exdona i els nous amics d’ella tenen intencions no del tot honestes.
El discurs entorn de la pèrdua conviu amb un retrat del fonamentalisme. La por, la paranoia i la creença, elements que estan a la meduŀla d’algunes de les pel·lícules de gènere més interessants dels últims temps, són l’eix de 'La invitación', un 'thriller' que només necessita una casa i el punt de vista d’en Will per construir una atmosfera inquietant. La primera escena de la pel·lícula, quan el protagonista atropella un coiot, en defineix perfectament l’essència.