La reconquista

De quina manera afrontem les nostres històries d’amor i les convertim en relats a conveniència? Jonás Trueba porta ja quatre pel·lícules reflexionant sobre aquestes qüestions, i si a 'Los ilusos' (2013) i 'Los exiliados románticos' (2015) es preguntava per la validesa dels mites que construïm al voltant de les fantasies amoroses, amb aquest quart llargmetratge va encara més enllà, i es dedica a investigar el paper del pas del temps, de la memòria i del record a l’hora de saber què vol dir estar o haver estat enamorat. En efecte, 'La reconquista' no és tant una comèdia romàntica com una interrogació apassionada sobre la manera en què aquestes històries condicionen les nostres vivències.

Dos joves es retroben molts anys després d’haver viscut una intensa història d’amor adolescent. Això fa que ell la rememori a la recerca d’alguns detalls decisius, a través d’una carta que es van escriure a l’institut. Trueba filma aquesta trama com si es tractés d’un laberint sentimental, es mou endavant i enrere per tal de localitzar el gest precís, el moment concret en què va passar alguna cosa. I tant el 'flashback' com el film sencer semblen finalment petites fantasies que surten més del seu cap que del que realment va passar o està passant. Una pel·lícula bellament emotiva i rigorosa, potser la millor fins ara del seu autor, que acaba parlant dels goigs de l’amor, sí, però també del dolor que provoca.