[title]
L’any 1998, quan l’Oscar de 'Belle époque' encara li feia voltes rutilants al centre de l’única retina, Fernando Trueba va estrenar una altra comèdia picardiosa, un somni de nostàlgic de la vella guàrdia republicana, de cobla i gramola. Es va dir 'La niña de tus ojos', i es basava en la història del rodatge de 'Carmen, la de Triana', ambientat en els temps dels mites del cine ibèric, del rímel a les pestanyes i els clavells a l’orella, d’Estrellita Castro i Imperio Argentina. Ara, Trueba recupera la mateixa tropa d’actors i en fa una seqüela que té lloc a la dècada dels 50, l’època en què tots desitjaven ser l’home per qui fumava la Montiel, mentre una remesa de presoners de guerra amb l’esquena torta alçava la creu del Valle de los Caídos, carregant roc sobre roc.
El resultat sembla una barreja entre els còmics de Víctor Mora i les pàgines d’una fotonovel·la rosa i desgastada. I això és el que la fa tan simpàtica. Paga la pena, encara que només sigui per ficar els nassos en un set històric, amb telons partits, paisatges pintats a l’oli i molt de cartó pedra. O pel plaer de veure Penélope Cruz menjant-se un plat de llenties amb xoriço com si no hi hagués demà, i un cameo de Carlos Areces embotit en l’uniforme color caca de Franco, amb una veueta d'ocell cantaire que fa sospitar un entrecuix estovat.