Las dos caras de enero

Els sospirs d’aquesta nova versió de Viggo Mortensen, tendra i borratxa, fan venir calfreds. Aquesta és una de les gràcies d’aquest 'thriller retro', ambientat en la dècada dels 60, adaptació d’una novel·la de Patricia Highsmith, amb un esperit semblant al d’'El talent de Mr. Ripley'. Començant per l’ambient: americans de vacances pel sud d’Europa, mar i sol. I més: passaports, tinta d’impremta i detectius privats no gaire benvinguts. És difícil ignorar fins a quin punt la pel·lícula complau per aquests elements: des de l’Acròpolis d’Atenes fins al vestuari o l’acuradíssim treball de càmera, tot juga a favor, amb els seus colors crema, poma i caramel. Però, superat això, el que realment és punyent és aquest aire trist i melancòlic que es desprèn de l’actitud dels personatges.