Las flores de la guerra

El director xinès Zhang Yimou ha passat per totes les etapes possibles, des del cinema reduït a la mínima essència dels inicis fins al més barroc de l’última etapa. Però des que va dirigir la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics no ha aconseguit tornar a situar-se en el lloc de privilegi que va arribar a ocupar. Les dues últimes pel·lícules, 'Amor bajo el arce blanco' i 'Las flores de la guerra', estan basades en dues noveŀles d’autores contemporànies (Ai Mi i Geling Yan), que es traslladen al passat per narrar fets històrics significatius, en el cas que ens ocupa al voltant de la massacre de Nanking. 'Las flores de la guerra' és una superproducció amb estrella internacional inclosa, en la qual resulta complicat distingir els trets de grandesa i personalitat del director. Subratlla les emocions d’una manera descarada i representa un acostament gens rigorós a una tragèdia llastrada pel sensacionalisme. Sembla que siguem davant un telefilm endolcit d’alt pressupost, i el que és pitjor, carregat d’un sentiment patriòtic bastant sospitós.