[title]
És el vell debat entre forma i contingut, que en el documental acostuma a ser flagrant. Si atenem, doncs, al fons de 'Las maestras de la República', ens trobem amb una defensa de l’escola pública, lliure i democràtica que ara és més pertinent que mai, i que pertany a un període de la nostra Història no suficientment explorat, tenint en compte que la igualtat entre gèneres sembla, en l’imaginari col·lectiu, una qüestió inventada en el segle XXI. Si atenem a la forma, és difícil imaginar-la més pedestre: el material d’arxiu és correcte, però les recreacions, amb textos de Josefina Aldecoa, són pròpies d’un 'Amar en tiempos revueltos' de sèrie Z, i els testimonis, molt valuosos, són escassos i reiteratius (on s’ha vist que només s’esmenti Rosa Sensat sense aprofundir en la seva figura pedagògica?). Si aquest és el Goya al millor documental, bona nit i tapa’t.