[title]
Una de les millors proves de la salut democràtica d’un país és la seva capacitat de reflexionar sobre la història passada i recent sense caure en maniqueismes, odis i manipulacions partidistes. Això és el primer que s’ha d’agrair a 'Lasa y Zabala', la pel·lícula de Pablo Malo que recrea el sumari judicial del cas del primer assassinat l’any 1983 del que es va conèixer com els GAL. Seguint fidelment tots el passos que es van donar des del moment del descobriment dels cossos dels dos joves etarres, el film ens endinsa en un dels moments mes foscos de la història de la democràcia espanyola. Precisament perquè el seu missatge polític és molt interessant i necessari, sap més greu que la pel·lícula no aconsegueixi mai superar un to pla i rutinari mes propi d’un telefilm. Malgrat les bones intencions del director i d’alguns dels seus actors, especialment Unax Ugalde com l’advocat defensor, 'Lasa y Zabala' cau en un esquematisme que la desmereix.