Time Out a la teva bústia d'entrada

Los últimos días

  • Cine
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Los últimos días
Los últimos días
Publicitat

Time Out diu

4 de 5 estrelles

L’any 2012 s’havia d’acabar el món. Però, en realitat, el món que coneixem es va acabar una mica abans, quan va saltar pels aires no els últims dies del 2012, sinó els primers anys del segle XXI. L’anunciada fi del món va portar un reguitzell de pel·lícules i sèries de televisió sobre l’apocalipsi fetes amb més o menys gràcia. En cap d’elles s’explicava ben bé per què s’havia produït la catàstrofe, però en totes estava provocada per alguna malifeta de la humanitat.

Els germans Pastor, Àlex i David, que ja s’havien acostat a aquest tema en el seu debut, Infectats, van imaginar com seria un món en què els carrers estiguessin buits de gent a causa d’una agorafòbia col·lectiva que ens impedís a tothom sortir a l’exterior. Amb aquest punt de partida, van escriure un guió que es mou entre la buddy movie d’amistat impossible entre dos homes condemnats a conviure junts, la sub road movie que transcorre entre túnels de metro, passadissos i clavegueram, la pel·lícula de terror apocalíptic que mostra la part més dolenta de la gent quan lluita per sobreviure, i la història d’amor que és el motor que porta en Marc a creuar una ciutat abans amable, transformada en un espai ple de perills.

Que la ciutat sigui Barcelona dóna a aquest film un plus d’atractiu. És una pel·lícula de ciència-ficció, no ho oblidem, per això no cal demanar-li cap versemblança en el recorregut que fan en Marc i l’Enrique pel seu subsòl. El que sí que li demanem és que la Barcelona que surt sigui creïble des d’aquesta perspectiva. I aquí els Pastor guanyen per golejada amb imatges realment espectaculars d’una Barcelona que coneixem transformada digitalment en una ciutat dominada pels animals i sense persones. La química que tenen Quim Gutiérrez i José Coronado, autèntics centaures de les clavegueres, és un dels principals atractius d’aquest film, que fa servir el so com un element narratiu important. Si alguna cosa se li pot retreure és que el tram final sigui massa precipitat i que tingui una música que acaba cansant. Però al marge d’això, Los últimos días és una magnífica pel·lícula.

Escrit per Nuria Vidal
Publicitat
També t'agradarà