[title]
Demanar a Álex de la Iglesia que sigui subtil és com demanar a Paul Verhoeven que faci pel·lis delicades. Si la teleporqueria és un circ de 50 pistes, que llueixin amb la vulgar brillantor d’una joia de tot a 100. Com si la patrulla italiana de 'Buenas noches, señoras y señores' hagués reclutat un nou membre en l’Aldrich de 'La leyenda de Lylah Clare', 'Mi gran noche' articula la seva fosca, hilarant visió del món al voltant de la nèmesi d’una icona de la cultura pop –i de l’espectacle franquista– com Raphael, que es presta a l’autoparòdia amb admirable intel·ligència. Un film de superfícies poc superficial i que demostra el múscul d’un director que orquestra el caos com si fos l’estat natural de l’existència.