Mi vida ahora

A 'Mi vida ahora', el desig que tot nen té de viure sense supervisió adulta es torna real d'una manera extrema: l'esclat de la III Guerra Mundial deixa aïllats en mig dels camps anglesos la problemàtica adolescent Daisy i als seus cosins. La manera en què els menors s'adapten a la situació crea una utopia dins de la catàstrofe global, i el film s'acosta amb cura al descobriment d'un genuí sentit de comunitat. Malauradament, els horrors de la guerra atrapen els protagonistes, i la pel·lícula es vol fer adulta de cop, introduint-se en la tragèdia sense la cruesa necessària perquè el canvi de registre sigui convincent. Probablement avergonyida de ser un producte juvenil (només cal fixar-se en la barroera forma en què Kevin MacDonald mostra la hipersensibilitat de Daisy), 'Mi vida ahora' es queda en una estranya terra de ningú.