[title]
Atrevir-se a rosegar el moll de l’os d’un músic tan escorredís com Miles Davis sense caure en la fórmula del 'biopic' en ús no és una tasca fàcil. I menys per a un director novell que decideix posar-se davant de la càmera en una interpretació tan afinada com agosarats eren els canvis de rumb en la carrera del famós i politoxicòman trompetista. Els que esperin un recorregut complet dels diferents períodes musicals de Davis en sortiran totalment decebuts, perquè el cineasta Don Cheadle prefereix fixar-se en un moment de decadència –els addictes 70– per explicar, amb suaus transicions al passat, el perquè de tanta turbulència. Com la música de Davis, Miles ahead es resisteix a les etiquetes, i malgrat que algunes de les dreceres que pren són discutibles –en especial, les que la converteixen en un thriller de robatoris i persecucions–, és una pel·lícula estimulant.