No molestar

Un matí de dissabte, en una botiga, en Michel troba un disc de jazz que feia temps que buscava. Només vol arribar a casa i escoltar-lo. Però quan entra per la porta el món comença a conspirar en contra seva. Basada en una obra de Florian Zeller, un jove dramaturg francès, no amaga el seu origen teatral. Manté la unitat d’espai escènic sense que això sigui un problema perquè la història avanci a un ritme eficaç entre uns personatges que són pur estereotip. Com en un bon vodevil, tots amaguen secrets i mentides. Uns actors perfectes en els seus rols, inclosa una Rossy de Palma estupenda, fan que l’última obra de Leconte sigui un film que no passarà a la història, però us farà passar una bona estona.