[title]
Claudia Llosa sap filmar el paisatge. És una frase senzilla d’escriure, però una cosa difícil de fer. No tots els realitzadors saben convertir l’espai en un personatge. Llosa ho fa. És igual que sigui la muntanya andina, un suburbi de Lima o els grans espais nevats i solitaris del Canadà. Aquesta és la primera cosa que es pot dir d’aquest film rodat en un territori lluny del que li és habitual. Geogràficament, però no espiritualment. La història d’aquesta mare i el seu fill, narrada en dos temps no lineals, neix del seu interès pel món que hi ha més enllà del que es veu, un intent de comprendre una connexió amb la natura i amb el cel. Un cel per volar, que és el que ha de fer el personatge de Cillian Murphy si vol entendre les raons que han portat la seva mare, Jennifer Connelly, a ser el que és. 'No llores, vuela' és una pel·lícula per veure, però també per pensar.