[title]
És difícil prendre un cafè sense perdre el cap pel camí. O així passa en aquest 'after' berlinès, en què un 'slacker' de mena viu 24 hores d’encontres, entre còmics i pertorbadors, que li impedeixen escalfar-se la seva perpètua indiferència amb un espresso. El blanc i negre contrastat i la banda sonora jazzística ens fan pensar en una 'Frances Ha' europeïtzada, un film generacional en clau menor que vol explicar la deriva d’un 'twentysomething' alemany a partir de la ceguesa d’un país que s’obceca a ignorar les herències del nazisme parlant sense parar sobre elles. Niko (brillant Tom Schilling) és un producte de l’amnèsia teutona, com resulta evident en la darrera conversa que manté amb un borratxo de bar amb massa memòria històrica. Llàstima que aquestes reflexions estiguin ficades amb calçador i el film funcioni millor com a simple tragicomèdia absurda.