Oleg y las raras artes

Quan es fa un documental sobre un personatge concret, és habitual reunir a les persones properes a l'objecte d'estudi perquè detallin diversos aspectes de la seva personalitat. Però Andrés Duque prefereix un altre mètode: convertir el film en un monòleg, amb la càmera adaptant-se al ritme i a la veu del protagonista. Aquesta va ser l'aproximació a 'Iván Z'., el seu film dedicat al reclusiu Iván Zulueta, repetida a 'Oleg y las raras artes', on el director veneçolà filma a Oleg Karavaitxuk, compositor rus que tocava diàriament el piano de l'Hermitage. El seu cos ancià sembla fràgil, però el seu temperament s'imposa en les improvisacions amb què ataca les tecles. La mirada de Duque ens encomana la fascinació pel músic, a qui capta gairebé acomiadant-se del món: Oleg morí el passat mes de juny, fent de la pel·lícula una elegia intuïtiva.