Ouija

Els adolescents es van instal·lar als anys 80 al cinema de terror i sembla que ja no se n'aniran. El seu imaginari, la seva inexperiència, la seva energia, resulten ideals per canalitzar els temes de la por, la repressió sexual o les fantasies de la irresponsabilitat. Doncs bé, aixó és 'Ouija', un altre cop. I dic un altre cop perquè canvien els guions i els actors però no els arquetips ni les situacions. En aquest cas es tracta de seguir les peripècies de dues amiguetes que de petites jugaven al joc del títol i de més grans es troben que darrere de tot allò hi havia horrors més concrets. La trama promet, però la posada en escena és rutinària i avança sense proposar res de nou excepte els ensurts de sempre. I, el que és pitjor, sense suggerir tot el que amaguen les imatges. O sigui, un film sobre el més enllà que només filma el més aquí.