Oz, un mundo de fantasía

Time Out diu

Dt Març 5

Per a una valoració correcta del que ens ofereix aquest 'Oz, un mundo de fantasía', convé parlar més d’indústria que d’art. Els productors del film, Walt Disney Pictures, miren de repetir la jugada comercial de l’'Alícia' de Burton, que ells mateixos van distribuir internacionalment. És a dir, muntar una mena de seqüela/preqüela del film/relat original, dirigida per un cineasta de prestigi però de contrastat rendiment a la taquilla, capaç de bregar amb un pressupost desorbitat (200 milions de dòlars) i amb la llauna de les 3D i d’un espectacular desplegament d’efectes visuals digitals. A tot això hi cal afegir un repartiment de perfil baix –James Franco o Rachel Weisz no són precisament superestrelles—, ja que no convé enterbolir la tècnica amb rostres humans…

'Oz' recorre al to irreverent, desmitificador, palpable a la novel·la de Gregory Maguire, 'Wicked', i ens explica com Oscar Diggs, iŀlusionista de professió i estafador per vocació, va arribar a Oz i es va convertir en el seu benefactor, en deslliurar els seus fantàstics habitants de la tirania de les bruixes… Raimi opta per oferir-nos una fantasia blanca, sense dobles lectures ni contorns ombrívols. A canvi, ens capbussa en una experiència aclaparadora, una explosió de color, de formes, que li permet recrear-se en l’atmosfera del film, en el seu poètic i delirant sentit del meravellós –atenció al vol de Glinda i Finley dins les bombolles–, cuidar alguns detalls macabres –com la transformació d’una de les bruixes en un esgarrifós ésser malvat– i oblidar-se de la trama i els personatges.

Només hi ha un moment fantàstic de debò que té a veure amb els éssers humans que poblen aquest conte: el moment en què el mag fa caminar de nou la Noia de Porcellana, en record a aquella nena paralítica de Kansas que li va demanar el mateix… 'Oz, un mundo de fantasía' és una pel·lícula entretinguda, digna, esporàdicament brillant, però amb un problema narratiu que va més enllà de recórrer al clàssic film que Judy Garland va protagonitzar el 1939. Es tracta de la seva convencional dramatúrgia, de les seves previsibles aventures, dels seus gags humorístics sense gràcia.

Autor: Antonio José Navarro