[title]
Una mare que no estima el seu fill de nou anys és un monstre, sobretot si el gran problema d’ell, Junior es diu, es voler tenir el cabell llis i convertir-se en ídol de la cançó lleugera. La feina més dura de Mariana Rondón a 'Pelo malo' no és despertar compassió per la víctima, que desperta a una precoç homosexualitat, sinó fer-nos entendre els enigmàtics motius del seu botxí. És perillós veure la Marta com una encarnació de la ràbia i la frustració de la classe obrera veneçolana, malgrat la pel·lícula col·loca aquesta tenebrosa crònica familiar, deutora del cinema dels Dardenne, en el context de barris dormitori en forma de rusc de ciment, desolats per l’atur i la pobresa, i amb la constant banda sonora de trets i sirenes policials. El més pertorbador del film, però, no és la seva dimensió política sinó la crueltat amb que despulla la intolerància d’una relació maternofilial que posa els pèls de punta.