[title]
Tant de bo 'Percy Jackson 2' tingués més personalitat i una miqueta de carisma independent, perquè en el fons té el seu encant. D’alguna forma ens porta a les aventures juvenils dels 80, com 'El secret de la piràmide', barrejant amb molta desimboltura aquest esperit juganer ple de peripècies fantàstiques amb l’imaginari mitològic grec, que va des de 'Lluita de titans' fins als dibuixos animats més naïf de 'La petita Polon', però ara des del prisma de la generació 2.0. No obstant això, aquesta segona part sembla obstinada a apostar per paisatges imaginaris ja desenvolupats, per la qual cosa acaba sent un híbrid entre 'Harry Potter', 'Pirates del Carib', 'Narnia' i, fins i tot, 'Indiana Jones'. Un fastfood hipertròfic per a nostàlgics de l’èpica heroica infantil amb menys llustre que la seva predecessora però amb les suficients armes per entretenir.