[title]
Saturació de gèneres clàssics i moderns, de personatges arquetípics basats en altres arquetips, R.I.P.D. és un producte multiús pensat per a un públic ja no educat en el cinema, sinó en el vídeo, el DVD, els videojocs, la fragmentació televisiva, el zàping i moltes coses més. La història és difícil d’identificar. ¿Es tracta d’una buddy movie que acaba com una proposta apocalíptica? ¿És un experiment d’animació incrustat en una intriga de morts vivents o viceversa? I precisament això és el que busquen els responsables, obsessionats a acumular incidències, tons, registres, deixalles d’altres pel·lícules, per construir un objecte no identificat que acceptem com una excentricitat dels nostres temps. És absurda, incongruent, desequilibrada i antipàtica. Però també una mena de peça d’avantguarda de la cultura popular que demostra que hi ha un cinema per als museus i un altre per a les botigues de tot a un euro.