[title]
Laurent Cantet era, fins fa poc, una de les grans esperances del cine francès. Enguany sembla una mica perdut. Amb Foxfire va intentar una mena de producció internacional que només li va sortir a mitges. Ara, amb Regreso a Ítaca, arriba al punt més baix de la seva carrera. Pel·lícula sobre l’exili cubà, que parla d’un grapat d’amics que es retroben a l’Havana, en una terrassa, posa en escena una perllongadíssima conversa que voldria ser una radiografia del que queda del país i únicament comporta uns diàlegs engolats, repetitius, d’un costumisme més aviat folklòric, teatrals en el pitjor sentit de la paraula. Les conclusions apeŀlen a una nostàlgia tronada, i precedents tan perillosos com Garci o Aristarain acaben venint a la ment.