Samba

'Samba' s’obre amb un llarg plaseqüència que filma un banquet nupcial i després s’endinsa en les cuines del restaurant, regentades per immigrants. La jugada és d’un simbolisme obvi, matusser, que duu l’espectador de la maneta com si fos imbècil. I també és característica del duo Toledano-Nakache, els responsables d'’Intocable', que ja volia fer-nos pessigolles al lacrimal, a més d’excitar la nostre consciència progre. En el cas de 'Samb'a, la deriva és més melodramàtica, amb amors interracials entre éssers desvalguts (un cuiner senegalès i una executiva en crisi), enmig del que vol ser una gran crítica social i un cant a la integració i la convivència. Però el resultat és tou i tramposet, i utilitza els esquemes narratius petitburgesos de tota la vida amb dubtoses intencions polítiques.