Serena

Imagineu-vos que a la doctora Quinn se li haguessin creuat els cables, que ara es dediqués a curar mossegades de serp amb els obsurs instints de la màgia negra, formant un exèrcit de sicaris amb tots els que han caigut en les seves mans, al servei dels seus hàbits despietats. Una mena de 'femme fatale' de províncies, una Scarlett O'Hara degradada i bidimensional, amb girs quasi còmics de dolenta de Disney. Susanne Bier es deu pensar que ha rodat una pel·lícula imponent, tipus 'Lluny del brogit mundà', canviant les històries d’ovelles i pallers per una serradora de Carolina del Nord. Amb trames d'orgull, despit, gelosia i castes. I personatges tocats de l'ala. Però aquí no hi ha gruix de gran novel·la. Us trobareu amb una història de sentiments plans, pretensions ‘softporn’ i una estètica deficient com de telefilm dels 90 que tira enrere.