Sicixia

Ignacio Vilar ens va sorprendre fa un parell d'anys amb 'A esmorga', adaptació d'una novel·la d'Eduardo Blanco Amor. El seu segon llargmetratge, 'Sicixia', és un nou exemple de la cinematografia gallega que intenta obrir-se camí mes enllà de les seves fronteres naturals. I de fronteres parla aquest interessant treball. Frontera entre el documental i la ficció, frontera entre la ciutat i el camp, frontera entre l'home i la dona. Amb l'excusa d'un tècnic de so encarregat de recollir els murmuris de la natura i les veus de la Costa de la Mort, i amb la llegenda de la Buserana com a teló de fons, Vilar ens apropa a les formes de vida més ancestrals que encara perviuen en una Galícia que es mou, també, a la frontera entre la modernitat i la tradició.