[title]
Comèdia amb fantasmes. 'Poltergeist', amb un deix seixantavuitista. Brisseau ens ofereix una arma de doble fulla, que d’una banda és una revisió graciosa del dilema sobre la reencarnació del 'Vertigen' de Hitchcock i de l’altra, 'La belle noiseuse' de Rivette convertida en una pel·lícula de terror gòtic. Som en un pis de París ple de pols, llibres i prestatgeries repletes de cintes de vídeo, on els sofàs estan rebentats pels quatre costats i tot fa l’olor rància de les dècades. I, aquí, un vell melancòlic, però no cínic, i una jove de 26 anys sortida del no-res passen les hores parlant de la fe, els atestats bíblics i les premonicions. I invoquen els espectres hostils que intenten fer-los la vida impossible per convertir-los en convidats del seu sainet esotèric. Com 'Saraband', té la màgia d’un epitafi. Sense mals sentiments, i amb un humor negre magistralment controlat.