[title]
El tuf d'oportunisme de 'Trash' és mes fort que el de l'abocador de brossa on intenten sobreviure els seus personatges. Stephen Daldry a la direcció i Richard Curtis al guió perpetren un drama social que vol situar-se en l'estela de films com 'Slumdog millonaire' (Danny Boyle i Loveleen Tandan, 2008) o 'Ciudad de Dios' (Fernando Meirelles i Kátia Lund, 2002). Els britànics traslladen la seva concepció de realisme ensucrat al món de les faveles. Com en una història de Dickens, els joves protagonistes són tres nens pobres que es veuen implicats en una aventura inesperada: a les seves mans va a parar la cartera més buscada per la policia de la ciutat. Daldry presenta un món on la misèria és un destí, i no una injustícia; un món on els nens només poden sobreviure gràcies a l'ajuda exterior de missioners nord-americans. La malintencionada asèpsia política sumada a la manipulació dramàtica de la misèria fan de 'Trash' un dels films més vergonyants de la temporada.