[title]
La nit del 2 de febrer, a la mateixa hora en què Àngel Llácer inaugurava la sisena gala dels Gaudí, vam saber que havien trobat Philip Seymour Hoffman estès a terra al seu apartament de Nova York, amb una xeringa penjant al braç. De seguida es va aixecar una onada de rumors densa com un núvol de pols sahariana, d’especulacions innecessàries que ens van tenir in albis fins que els resultats de l’autòpsia es van fer públics. Ara, per fi, tinc un motiu per parlar-ne sense el to carronyer de qui fica els nassos on no el demanen: les sales espanyoles estrenen la seva única pel·lícula com a director, adaptació d’un text de Robert Glaudini que en el seu dia va tenir molta demanda als escenaris de l’off-Broadway.
No m’interpreteu malament si us dic que és una raresa. Perquè no és l’indie elemental ianqui que de tan trillat ha acabat estandarditzant un paisatge monocrom d’excentricitats equivalents que ja fan gust d’aixella suada. Sundance s’ha convertit en una fàbrica de rosquilles i aquell pare fundador que es deia John Cassavetes ha obert sucursals de punta a punta del país. Aquesta se n’ha lliurat, amb el seu esclat d’ingenuïtat negra, d’emocions de les de veritat barrejades amb costo afganès, on sonen l’himne d’hivern dels Fleet Foxes i la salmòdia reggae dels rius de Babilònia. I hi ha una trama d’amor, la de dos personatges aparentment insípids, limitats i maldestres, fràgils com la ceràmica.
Són poques les pel·lícules sobre bones persones que no vénen amb bonus track de moral edificant, repartint lliçons de vida envasades com un venedor ambulant d’enciclopèdies. Aquesta és la història d’una gent que intenta construir el seu univers de petites coses com qui fa un xiulet amb el pinyol d’un préssec. Com qui uneix els escuradents dins d’una ampolla perquè en surti un vaixell de mig pam d’eslora. De treballs pòstums de Philip Seymour Hoffman, encara ens en queden alguns. Va treballar amb Shalom Auslander en una telesèrie que segueix penjada, i el seu Plutarch Heavensbee té dues entregues d’Els jocs de la fam en procés de postproducció. Però amb aquesta estrena li fem el millor homenatge possible.