[title]
El més romàntic dels mites de l’horror, el vampir, és, també, el més mutable i un dels més polisèmics. 'Una noia torna a casa sola de nit' és una novel·la gràfica en moviment, amb un blanc i negre enlluernador que sembla pintat a carbonet. La noia que camina sola en la nit és una justiciera urbana, un àngel de la guarda però també exterminador, una addicta (a la sang) envoltada de politoxicòmans i camells, una 'hipster' amb 'hijab' que travessa carrers solitaris d’una ciutat, Bad City, que és una barreja d’espai postindustrial i suburbi de Qatar que no desentonaria en un 'remake' de 'Cabeza borradora'. Com a la darrera pel·lícula de Jarmusch, 'Només els amants sobreviuen', el vampirisme s’identifica amb la nostàlgia pel passat i la puresa d’ànima, però Amirpour sembla barrejar massa tons i referents perquè al final no es notin les costures d’una faula ingènua, d’indubtable encant i autocomplaent execució.