Vivir es fácil con los ojos cerrados

Any 1966. Espanya es troba en plena etapa del franquisme del desenvolupament. Els Beatles estan de moda i John Lennon roda a Almeria 'Cómo gané la guerra'. L’Antonio, un professor d’Albacete que fa servir les lletres de les seves cançons per ensenyar anglès, decideix anar a veure’l. A la carretera recull la Belén, una noia malaguenya, i el Juanjo, un adolescent madrileny.

Junts integren durant uns dies una estranya família. En aquests personatges perduts, que són una barreja de tot Espanya, Trueba construeix 'Vivir es fácil con los ojos cerrados', un film lleuger i suau en la seva superfície, però amb moltes capes amagades. Prenent el títol d’un vers de 'Strawberry fields forever', que es diu que Lennon va compondre a Almeria, el film es pot entendre com un camp de maduixes on les petites històries dels protagonistes són com les fruites que creixen sota les fulles: primer no les veiem, però quan les descobrim i les mengem, són delicioses.