Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Amy

Amy Winehouse en 5 fotos

Asif Kapadia estrena el seu documental sobre la diva de 'Rehab', on replega tot allò que va escapar de l'ull dels periodistes. Aquí teniu cinc imatges que no van ser fetes perquè el món les veiés

Escrit per
Josep Lambies
Publicitat

Aquesta no és l'Amy dels cabells com un niu de cigonyes. Aquesta no és l'Amy que es marcava la cua de l'ull amb 'kohl'. Asif Kapadia ha fet un documental biogràfic on replega tot el que es va escapar de les càmeres dels 'paparazzi', totes les fotos i vídeos 'amateurs' que van quedar emmagatzemats en el fons dels ordinadors de tots els que la van conèixer. Escenes de porro al lavabo d'una discoteca, timbes de crac en una suit d'hotel, partides de billar quan era adolescent, vomiteres de sangria barata, vacances a Mallorca i la volta a la costa de Miami en un iot la seva nit de noces.

Ens vam passar el segle XX construint mites. Des de la mort de Rodolfo Valentino fins a la de River Phoenix, hem transformat totes les estrelles difuntes –els grans de Hollywood, les llegendes del rock– en déus. Però el que s'amagava darrere el safareig de 'tabloid' era ben diferent. Ningú no es pensava que el món arribaria a veure aquestes imatges, les de la pell d'humana d'Amy Winehouse. Aquí en teniu cinc.

Sweet & Sour

1. Sweet & Sour

Visera amb cua alta i ampolla de coca-cola light. Amy Winehouse tenia 11 o 12 anys quan li van fer aquesta foto al costat de la seva amiga Juliette Ashby. S'havien conegut a primària, quan tenien 4 anys, i d'adolescents havien format el duo de rap Sweet & Sour, que es deia així com a referència a Salt'n'Pepa. Amy era Sour. El padrastre de Juliette tenia un estudi de gravació, i les dues noies van aprofitar per enregistrar-hi les seves primeres cançons. Van perdre contacte quan Amy va gravar 'Frank', tot i que, com veureu al documental, Juliette Ashby l'acompanyava el dia en què li van donar el Grammy. Després de la mort de la diva, Juliette va fer un vídeo cantant-li 'Hoping' que encara es troba per internet.
Ni monyo ni pintura

2. Ni monyo ni pintura

Top blanc amb coll de puntes, cabell tibant en una goma a l'altura del clatell, cara de salut. Encara no duia els tatuatges, ni tenia l'aspecte estomacat per l'excés de consum de drogues. Tenia uns 17 anys i era a casa la seva amiga Lauren, tocant la guitarra. Tot i que patia bulímia des de mitja adolescència, encara no tenia la carcanada marcada com la gàbia del canari. Estava serena. En aquesta festa explicava que havia convertit tots els seus poemes en un llibre de poesia, que havia transformat una cosa dolenta en una altra de bona. Va ser el període més creatiu de la seva carrera. Sabia el que volia i lluitava per aconseguir-ho. El seu primer àlbum, 'Frank', es va gestar en aquest temps.
Publicitat
Una gerra de sangria a Camden

3. Una gerra de sangria a Camden

Això és al Jamón Jamón, un restaurant espanyol de Camden Town on serveixen la sangria en gerros de terrissa, que deu el seu nom a la pel·lícula de Bigas Luna. Amy Winehouse du el cabell planxat i pica de mans com si fos en un 'tablao'. Va marxar de casa els seus pares als 16 anys, i des d'aleshores va tenir el seu propi pis. Però va ser quan va traslladar-se a Camden que les coses van començar a canviar. Així ho expliquen Juliette i els seus amics de sempre en el documental d'Asif Kapadia. La fortuna d'Amy començava a créixer com l'escuma, els fotògrafs l'assetjaven a qualsevol revolt, i Blake Fielder entrava a la seva vida. És el principi d'una sobredosi perllongada en els anys, fins aquell 23 de juliol funest. Però aquí, en aquesta foto, encara se la veia feliç.
Macramé rosa

4. Macramé rosa

Amy a Nova York. Se n'hi va anar amb Nick Shymansky, el seu mànager, per intentar tancar l'acord d'una gira. Ell li va fer la foto, asseguda en un restaurant de Manhattan, potser amb massa flaix. Du un top de ganxet rosa, es mastega l'ungla del dit petit. La seva cara és un rosari: està espantada, però treu pit. Tenia molt de caràcter. Segons els que la van conèixer, era una d'aquelles persones que et fan sentir únic, especial, i quan ja t'han guanyat et destrueixen en un segon i mig. "Tens els ulls més bonics del món, són preciosos, m'hi llençaria de cap. Però les teves cames em semblen un espant". Així era Amy Winehouse. No van aconseguir tancar la gira, i això que s'hi va esforçar molt, fent demos i més demos entre els promotors de la costa Est.
Publicitat
Amb l'amic Mos Def

5. Amb l'amic Mos Def

Asif Kapadia ens explica que, fins que va rodar 'Amy', no sabia que Amy Winehouse havia estat tan amiga de Mos Def, actor i icona del hip-hop. Aquesta foto, diu Kapadia, es va fer al Joe's Pub de Nova York, un club de Manhattan on l'Amy va fer un bolo l'any 2007, per a la gent de la indústria. Hi havia Jay Z i Mark Ronson, i tots van dir que ho va fer d'un parell de nassos. En la mateixa època va cantar 'Body and soul' amb Tony Bennett, el seu heroi de juventut. A la pel·lícula, veureu com va anar la jornada de gravació, veureu que bé que es van portar. "Si hagués pogut li hauria dit que se salvés, perquè era massa important", declara Bennett, al final del film. Després del bolo del Joe's Pub, la carrera d'Amy Winehouse va caure en picat. Va renunciar al seu talent. Es va deixar anar. I va fer aquell famós xou a Sarajevo, en què dalt d'un escenari a l'aire lliure va seure a terra i es va negar a cantar.

La crítica diu...

Amy
  • 3 de 5 estrelles
  • Cine
  • Documental

Ens vam passar el segle XX creant llegendes, i ara ho acusem com si despertéssim d’un vespre de massa garrafa. L’any 2007, el reporter Sam Bernett publicava 'The end', un llibre sobre la veritat mai sabuda de l’última nit de Jim Morrison, la letal sobredosi als lavabos del Rock and Roll Circus de París i tota la resta. Ara, el poble ho reclama a crits: volem saber de què estan fets els mites pop. Asif Kapadia ha trobat l’estètica més fiable per retratar-ho, explicant la vida d’Amy Winehouse en format domèstic. 'Amy' no és el clàssic relat de testimonis lacrimògens que es llancen sobre el cadàver del famós disputant-se la frase cèlebre. 'Amy' és la cara privada de la diva de 'Rehab', un film fet de vídeos amateurs, rescatats d’algun disc dur, d’històries de vàters de discoteca, timbes de crac en pisos anònims i les noces amb Blake Fielder en un iot que feia la volta a Miami. Li va a la contra l'ordre cronològic del material, però és d'agrair que la imatge que no estava pensada per ser vista s’hagi imposat al trist teatre de la fama.
- Josep Lambies

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat