El clavecí de Christophe Rousset

Fa tot just un any, Christophe Rousset ens va visitar com a director d'orquestra en la producció liceística 'Les noces de Fígaro', de Mozart, amb un més que notable èxit. Ara torna dins del marc del Festival de Música Antiga, per mostrar-nos la seva faceta de clavicembalista en un recital. Fundador d'un dels grups més prestigiosos en la interpretació de música antiga, Les Talens Lyriques, Rousset és un dels directors més respectats en aquest repertori a escala mundial. Això no obstant, la seva incursió al món de la música es va produir gràcies al clavicèmbal, instrument del qual va acabar esdevenint un virtuós.

"Quan era jove somniava ser arqueòleg, suposo que per això em vaig dedicar a la música antiga - explica-. La idea de descobrir coses noves era un motor molt important. Ara, quan toco el clavecí, sento que recupero un so perdut, un repertori musical que porta segles amagat, i sento aquella mateixa excitació inicial. No hi ha cap sensació millor que la de fer reviure obres que no s'han escoltat durant segles".

En aquesta ocasió, Rousset interpretarà una sèrie d'obres que entronquen amb alguns dels compositors i clavecinistes més rellevants de la cort de Lluís XIV i d'altres corts europees. Un repertori barroc ple de contrastos, de llums i ombres que s'interroguen sobre la vida i la mort, com la 'Pavana en Re menor' de De Chambonnières, la 'Suite en Fa major' de Couperin, la 'Suite en Re' de D'Anglebert i la 'Suite XIX en Do menor' de Froberger.

Als 52 anys, aquest músic nascut a Avinyó ja forma part de la segona generació de clavicembalistes i directors que han dedicat la seva vida a redescobrir-nos el repertori barroc amb instruments originals. Rousset se sent hereu d'una tradició iniciada pel gran Gustav Leonhardt, amb qui va estudiar. "La tècnica idiomàtica del clavecí la va descobrir Leonhardt, va ser ell qui va crear l'escola holandesa a la Haia de la qual han sorgit excel·lents intèrprets i on jo vaig estudiar. Leonhardt em va descobrir un món nou i sempre li estaré profundament agraït". Després d'estudiar a l'Haia, Rousset va tornar a França i el 1991 va fundar l'orquestra Les Talens Lyriques, un conjunt que va saltar a la fama a tot el món després de l'enregistrament de la banda sonora de la pel·lícula 'Farinelli', que va vendre més de 600.000 exemplars. Amb Les Talens Lyriques Rousset ha pogut combinar els dos vessants de la seva formació, el de clavecinista i el de director d'orquestra.

Segons Rousset, a França, la voluntat governamental ha permès donar a conèixer la música antiga i fer-la arrelar entre el públic. "Ja fa anys que es va crear un moviment molt fort en defensa de la música antiga.

França ha aconseguit formar un públic molt ampli i actiu gràcies al Ministeri de Cultura i al Centre de Música Barroca a Versalles, que fan molta feina per a la difusió d'aquest repertori ajudant en la producció de molts concerts i en l'enregistrament d'aquestes produccions, i també a la ràdio, que ha esdevingut una eina molt important per a la difusió d'aquest repertori".

Això ha permès que, en la situació de crisi econòmica mundial, els músics del país veí pateixin menys que en altres indrets. "Sí que hi ha crisi, però molts de nosaltres resistim. Jo tinc una agenda bastant plena i molts compromisos futurs. Si les institucions resisteixen, nosaltres resistirem". Ho demostra el fet que després del concert de Barcelona inicia una extensíssima gira pel Canadà i els Estats Units que combinarà amb concerts a París, Londres, Viena, Brussel·les i el Festival d'Edimburg.