No es perdin 'La llegenda de la ciutat invisible de Kitej i la donzella Fevronia', el millor espectacle líric de la temporada. Ho és per la qualitat de la proposta teatral signada pel director d'escena rus Dmitri Txerniakov, autor també de l'escenografia d'aquesta premiada superproducció a tres bandes entre la Nederlandse Opera, la Scala de Milà i el Liceu. Txerniakov afronta la penúltima i mística òpera de Nicolai Rimski-Kórsakov sabent que, a més de la bellesa musical, té un llibret de gran qualitat literària que retrata l'ànima i el sentiment religiós rus.
Com a home de teatre, fuig de l'exotisme de postal i ens explica Kitej des d'una estètica propera a l’espectador actual. Visualment, el camp de blat en el qual Fevronia canta la seua bondat infinita i la seua relació amb la natura –el personatge és una rèplica femenina de sant Francesc d’Assís– et deixa amb la boca oberta. Hi ha escenes de violència que remeten a les sagnants revoltes que veiem en els informatius de televisió. I la prodigiosa transició al paradís de l’últim acte està resolta de forma genial.
Com que es tracta d'una obra mestra de Rimski-Kórsakov, escoltem meravelles de l’orquestra gràcies a una escriptura orquestral d'infinits matisos que Josep Pons plasma amb especial equilibri. L’espiritualitat del tema permet el lluïment coral, i els cors del Liceu signen la millor actuació de la temporada.
La immensa Fevronia de la soprano Svetlana Ignatovitx i el commovedor Princep Iuri del baix Eric Halfvarson van ser les millors veus d'un irregular repartiment. El tenor Dmitry Golovnin fa una bona feina en el paper del borratxo Grixha Kutema, d'endiablats salts intervàlics. El desgast vocal del baix Vladimir Ognovenko i l'escàs relleu del tenor Maxim Aksenov (príncep hereu) rebaixen el llistó de qualitat de l'extens repartiment.
