El pop delicat d’un noi solitariEl 2011, quan el segell de Nova York Captured Tracks era una referència per comprendre com evolucionava un tipus d’indie-rock pausat, d’afecció trista i voluntat d’evitar el tracte social –les bandes del segell preferien el dormitori a les multituds–, un disc va marcar la diferència: 'Idle labor', el primer d’un jove californià, tímid i expansiu, de nom Justin Vallesteros. La seva música estava carregada de melangia, d’enyor d’estius passats, de tristesa quotidiana.
Però amb el temps a Vallesteros se li ha curat (una mica) la timidesa i ara Craft Spells ja no és un projecte personal tancat a lhabitació, sinó una banda més completa –un quartet– que ara surt de gira. Les bases del seu so continuen a 'Nausea' (2014), segon LP amb intenció més expansiva, com de pop electrònic eteri dels 80, com si busqués conciliar el so de Prefab Sprout i Japan. Tan delicat que, si el toques, es trenca.
