Penseu en qualsevol ciutat mitjana tirant a grossa dels Estats Units, al voltant del 1978 (posem-hi Corpus Christi, Texas). La febre disco ha petat el termòmetre, amb un fanatisme de proporcions ridícules: hi ha discoteques a cada cantonada, fins i tot algunes que obren al migdia entre setmana perquè els minimaneros practiquin les seves passes a l'hora del sandvitx. N'hi ha fins i tot als aeroports!
Per amor a l'antre
Tot això ha quedat arrasat pel pas del temps. Ara bé, poques frases de saviesa popular més vigents que la sentida al professor d'autoescola dita al seu fill: "Nen, té cinc mil pessetes i vés a la discoteca". Alegreu-vos: la discoteca de tota la vida torna a Barcelona; Mas i Mas acaba d'inaugurar la Boîte Barcelona al número 33 de la Rambla, on fins fa quatre dies hi havia la sala de xou porno, la mítica Tabú. Asseguts entre boles de mirall i làsers que semblen vintage però són de lo last, Joan Mas explica que l'empresa ha comprat l'immoble. "És una aposta molt forta de la casa. Si em diuen si vull una disco a la Quinta Avinguda o a la Rambla, em quedo amb la Rambla", riu.
Queda clar que l'affaire amb la sala Tabú és un tema personal: l'empresari de l'oci nocturn recorda com n'era d'amic del propietari de la sala, el senyor Maqueda, i del seu fill, "que feia de porter i es va morir als trenta i pocs". Entre anades i vingudes entre Moog i la plaça Reial, Mas entrava allà amb sa germana "i feien copes i broma". És un lloc significatiu: obert als anys 50 com a lloc de música en viu, es va convertir en la sala de festes Tabú als any 60, i amb la febre del destape es va convertir en un xou porno (i on va debutar Loquillo com a cantant, per cert). "Tenia una intuïció que seria nostra, aquesta sala", diu Mas. I es lamenta que per temes d'insonorització no hagi pogut mantenir les voltes de pedra originals -que donaven un aire solemne a un antre molt antre, la veritat-. Spleen nostàlgic innecessari per acabar la glossa de l'antic Tabú: quina nit, la del concert dels Stones l'any 97, en què vaig acompanyar un amic dins l'antre. Qui escriu, garrepa de mena, no es voler quedar a enganxar bitllets de mil peles a l'uniforme de les ballarines.
El plaer del ball
Ara, el lloc -amb capacitat per a 400 persones- fa patxoca. I és, esclar, un homenatge a la seva primera Boîte, la de la Diagonal, que va tancar ara fa nou anys. "A primera hora de la nit hi posarem, com allà, disco i funk clàssic". Després manarà el house vocal contemporani, "una música ideal per passar-s'ho bé, que ara és el moment". House de luxe a la Rambla? Això és portar la guerra que passa al front marítim al centre, oi? "En el fons volem això. El client de tot l'any és barceloní. Si només et nodreixes de turistes, a l'hivern no tens ningú". A la disco hi vol una fauna interessant: "El turista que només va a llocs de turistes no és algú interessant", sentencia.
El fet que la Boîte estigui oberta cada dia de l'any, de dotze de la nit a cinc de la matinada, contribuirà a fomentar aquesta fauna nocturna i, sobretot, l'hedonisme stakhanovista: "Ballar és un plaer que reivindico. A l'època barroca ballaven minuets i ara es balla house".
Mas dispara contra la criminalització del plaer nocturn, arran del desastre del Madrid Arena: "Detesto aquesta mentalitat judeocristiana. Tot allò que és plaer a la vida és bo per a la salut mental i física". I recorda que aquella tragèdia, causada en part per l'Ajuntament, no va ocórrer en una discoteca: "L'índex de mortaldat en una discoteca en regla és baixíssim! Hi ha molts més desastres en esdeveniments esportius", argumenta.
Cofoi, pronuncia una lletania de la nit ramblera: La Boîte, Moog, Karma, Boulevard, Jamboree, Marula, Ocaña, Sidecar... "Tornem a ser la zona nocturna més potent de Barcelona".
