Hi ha còmics de gag o d'acudit breu i d'altres que funcionen millor amb formats més llargs. Carlos Latre pertany al primer grup en la seva versió més reconcentrada. És bo en el miniacudit, en la imitació-flaix. La millor part de '15 años no es nada' és el repte que li planteja la veu de Xavier Sardà de recuperar a gran velocitat els personatges de 'Crónicas marcianas'. Pim-Pam i llestos. Latre parodia amb l'efectiva simplicitat del clàssic "amb un sis i un quatre faig el teu retrat". Una essència en el traç que cal veure com un mèrit.
La caricatura llarga no funciona. El còmic no té un bon guionista que transformi l'espetec còmic en un relat humorístic. No sap com narrar una historieta i en aquest buit –augmentat per un ritme amb llacunes– destapa les seves limitacions com a suplantador. Passa que Latre no és el sorprenent àlies de tots els seus personatges. Costa veure Lauren Postigo o Luis del Olmo, fins i tot costa veure Pepe Rubianes, encara que posi tot el seu afecte en l'homenatge que li dedica.
