A Londres, l’any 2000, va guanyar el prestigiós premi Lawrence Olivier a la millor obra d’entreteniment. A Espanya aquest èxit no ha passat desapercebut. L’espectacle va aterrar primer a Madrid amb Nancho Novo al capdavant i més tard a Barcelona representat per Josep Julien. Ara és Novo qui torna a agafar la llança de l’home de les cavernes al Poliorama.
Tot es remunta al paleolític: l’home és caçador i la dona, recol·lectora. Unes tasques que, segons defensa el text, encara marquen el comportament de l’home i la dona contemporanis i que l’actor es dedica a escenificar durant els 90 minuts que dura el muntatge. En tota aquesta estona hi ha moments puntuals de lucidesa basats en observacions concretes del comportament de tots dos sexes que fan que el riure esclati.
La resta, però, recau en tòpics –la figura de l’home insensible, per exemple– avui gastats i tot i així defensats per un actor brillant que es riu de les burrades que diu, que domina l’art de la comèdia i que es posa el públic a la butxaca.
