Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
  1. Isabelita Virtual (© Maria Dias)
    © Maria Dias

    La història d’amor d’Isabel Martínez amb la fotografia s’explica en quatre actes. El 2011 la publicista –autora d’espots per a Evax, entre d’altres– va descobrir l’eina que li permetia retratar prescindint de la tècnica; capturar el món amb Instagram de forma minimalista i sense ensenyar els rostres es va convertir en una obsessió mentre creixia la popularitat del seu alter ego, Isabelita Virtual. Fa fotografies amb un punt fosc i irònic, camuflat entre teles i parets de colors vius, siluetes femenines i entorns suaus, i amb aquesta estètica ha seduït Vogue Italia, els ballets de Moscou i Delpozo, la firma capitanejada per Josep Font que la va convidar a captar escenes de la setmana de la moda de Nova York. També ha signat projectes en alta resolució, com el de Tiffany, però defensa que Instagram és el seu espai, una vàlvula d’escapament per a la creativitat acumulada. La història entre la fotografia i la publicista que va créixer a prop de la moda continua en el mític format quadrat.

     

    Fes-te el look
    Adora projectes amb ‘storytelling’, com les bosses avantguardistes The Henten Bag.
    Isabel Martínez elogia l’encant de les creacions ‘prêt-à-couture’ de Josep Font per a DELPOZO.

     

     

     

  2. Alquián (© Maria Dias)
    © Maria Dias

    Els col·leccionistes ho són de guies de viatges, papallones i soperes. Obsessius i endreçats. Però com es qualifiquen els que apleguen col·leccions de peces tan dispars com boniques a la vegada? Joan Martínez i David Moya s’anomenen acumuladors. Van recollir objectes 'vintage' fins que aquests es van apoderar de l’espai de les cases respectives i la solució al problema (i també l’oportunitat per fer el canvi de rumb professional que buscaven) va ser crear una botiga online d’objectes de decoració, sobretot dels anys 40 als 70. Dit i fet: es diuen Alquián, un nom que els remetia a la calma i la felicitat d’estiu del barri d’Almeria. Joan i David recoorren fires i mercats de França i Alemanya a la recerca d’objectius concrets i d’amors a primera vista. Troben, compren, fotografien les peces i intenten recuperar-ne la història, com la d’uns cavallets de mar que van adquirir a Bèlgica, obra d’un tal Sánchez, un ceramista reputat al país que resultava ser un expatriat espanyol. Després de posar amagats darrere dos anònims que han esdevingut els seus alter ego, els Alquián se sinceren: no és fàcil desprendre’s del tresors, i necessiten posseir els objectes un temps abans de separar-se’n. Les seves peces tenen ànima, diuen, a més de molts seguidors de gust refinat que saben que difícilment trobaran un objecte de decoració igual.

     

    Fes-te el look
    Les sabates d’Emilio Guirao, artífex de Cuervo Cobblerblack Bird, són per als que creuen en l’art del calçat (Sèneca, 2).
    Els Alquián també recomanen Inventory, la petita botiga de marcs, mobles i objectes de desig (Sant Pere més Alt, 51).

     

     

     

  3. Conrad Roset (© Maria Dias)
    © Maria Dias

    Si mira endarrere, es recorda tota la vida dibuixant. “Fins i tot, durant les classes d’anglès”, confessa sorneguer. Conrad Roset és un il·lustrador vocacional. Es va matricular a la Facultat de Belles Arts, però no va arribar a llicenciar-se. Pel camí va obrir un blog i les seves muses es van propagar a un ritme de vertigen. Els de Zara les van veure i van fitxar-lo. “Una experiència enriquidora però massa monòtona”. Per això va convertir- se en freelance i els clients li van ploure d’arreu. Però mai no ha abandonat les xarxes socials. Té milers de seguidors a Facebook, Instagram i Twitter que alimenta cada dia amb les seves dones de traç fresc a llapis i taques de colors vius barrejades en aquarel·la. Regala instants de bellesa etèria, sensual, delicada, fugaç. Reconeix la seva passió per Egon Schiele i li agrada experimentar en diferents suports. El seu estil evoluciona i les seves enigmàtiques muses ho fan de la seva mà privilegiada. Participa en exposicions col·lectives per mig món, fa classes a l’escola BAU (obliga els alumnes a obrir-se un aparador virtual) i encara avui se sorprèn quan algun fan es tatua un dibuix seu. És el noi que sabia que “sempre dibuixaria, però no que em pagarien per fer-ho”.

     

    Fes-te el look
    Roset compra samarretes, texans i alguna camisa a Topman (Bergara, 1)
    Quan toca fer esport, aparca les Vans, es calça unes Nike i a córrer! (Pg. de Gràcia, 29)

     

     

     

  4. Andrea Vicente

    Allà on s’encreuen els camins de l’escultura, la moda i el teatre, hi ha Andrea Vicente, una creadora hipnòtica que prescindeix d’etiquetes per no renunciar a disciplines. Va estudiar Belles Arts i en una estada a Londres (i un curs a l’escola Saint Martins) va descobrir que la barreteria aglutinava els mons que volia habitar: el dels volums i les formes, l’estètica, el disseny i la manipulació. S’ha enrolat en una companyia i ha fet de 'performer' per entendre les necessitats de vestuari dels ballarins, i ha signat escenografies com 'Opereta tèxtil en tres actes', d’Ariadna Multiusos. Ara el que l’ocupa són la ceràmica i els barrets que elabora sota el nom d'Andrea Viêntëc, peces oníriques fetes amb feltre, roba, fulla de palma i ceràmica que beuen de l’imaginari nòrdic i lapó. Les seves propostes provoquen des d’atracció fins a rebuig; li agrada aquesta tensió i la matisa, tot dient que “et pots posicionar, dir si t'agraden o no, i si no ho fas encara ho trobaré més meravellós”.

     

    Fes-te el look
    Per als amants dels patrons i els estampats suecs, Minimarket.
    Vicente es fan de les edicions limitades de la il·lustradora Lovisa Burffit.

     

     

     

  5. Lara Costafreda (© Maria Dias)
    © Maria Dias

    De petita, dibuixava les cases dels seus veïns de Llardecans, un poblet de Lleida. Ara dibuixa els figurins al dissenyador de moda Alexander Wang. La vida de Lara Costafreda està plena de giragonses. Tantes com en les seves iŀlustracions de traços fins i delicats. Fa un punt, estira el llapis i confessa que mai no sap on la portarà aquella línia. Seguint la seva cosina, va venir a Barcelona a estudiar moda, però es va enganxar a la iŀlustració. Va marxar sis mesos a la Central Saint Martins de Londres i va coŀlaborar amb el dissenyador Ioannis Dimitrousis (sí, sí, l’estilista de Lady Gaga). De tornada a Barcelona, va integrar-se a l’equip de la firma Cardona Bonache, que va emportar-se-la a una fira a París. Per matar les hores, dibuixava. I una dona es va enamorar d’aquelles línies sinuoses, que no saps si van o vénen, però que sempre t’atrapen. “Al meu germà li encantaran”, li va dir la senyora Wang. Una beca se la va emportar un any a Rio de Janeiro a dissenyar estampats. Per això els colors vius i les fruites vitalitzen les seves dones flexibles i de cabellera imponent, que conviden a gronxar-se en un món de somni. Dolç i relaxant, com ella mateixa. Així és la Lara, sempre amb el llapis preparat per dibuixar un punt i deixar que el traç –i la vida– la sorprenguin.

     

    Fes-te el look
    Amb les dessuadores de la Krizia Robustella, la Lara trenca el seu look negre (Sant Pere més Alt, 50).

  6. sewasong (© Maria Dias)
    © Maria Dias

    L’Eva Dueñas s’ha passat catorze anys treballant de delineant en un despatx d’arquitectura. Entre línies i corbes, també va tenir temps d’estudiar fotografia, la seva gran passió. Diu que és tímida i que dins el seu cap sempre sona alguna cançó. Abans s’entretenia fent collarets tèxtils. Cosia i cantava a la vegada, d’aquí el nom de sew a song. Però aquells inicis més orgànics a base de feltre i tuls de cotó van evolucionar cap a formes més geomètriques. “Estic programada perquè tot sigui ortogonal”, diu amb veu dolça. Els seus collarets transmeten equilibri i serenitat. Ella també. Es ruboritza davant de l’èxit virtual de sew a song. No se l’esperava i menys tan ràpidament. La botiga Etsy li ha permès deixar la feina de delineant i rebre encàrrecs de boutiques top com Anthropologie. Tothom vol tenir un collaret seu. Però ella només vol tranquil·litat, envoltar-se de les peces amb què treballa i que d’aquell petit caos induït sorgeixin noves combinacions.

     

    Fes-te el look
    Li va l’estil sobri de COS, però també el punt jovial i femení de Malahierba (Bonavista, 26).
    Dueñas també té una coroneta floral d'Eli Urpí (Montsió, 11).

     

     

     

  7. Gori de Palma (© Maria Dias)
    © Maria Dias

    Gori de Palma va arribar a la moda atret per la sastreria i el patronatge, després de restaurar vaixells antics i fer de mecànic de cotxes, i en deu anys ha teixit una estètica personal i inquietant, inspirada en les subcultures, la música post-punk i el sexe. Per a ell “la roba diu què penses i què t’agrada”. El negre és un dels leitmotiv de la seva marca, tot i que també ha jugat amb transparències, restes de cobrellits, llençols antics i vestits de principis de segle. No és l’única transgressió d’aquest creador que, a més de revelar-se contra el consumisme en projectes expositius, no se sotmet al sistema de la moda: Gori de Palma només fa una col·lecció per any. Admira Raf Simons (director creatiu de Dior) i els seus referents són la literatura i el cinema italià. També restaura motos, que conviuen amb les estampes i fotos antigues que decoren el seu taller. És un habitual dels antiquaris, té predilecció pels tatuatges i no creu en l’evolució sinó en una força creadora; el seu braç dicta que només Déu pot jutjar-lo.

     

    Fes-te el look
    A Retro City troba pantalons que escurça i fa més estrets. Prefereix la roba  usada, diu (Tallers, 47).    
    L'Arca és el lloc on fer-se amb vestits de núvia, pijames i estovalles d’època excepcionals (Banys Nous, 20).

     

     

     

  8. Cristina Paniagua (© Maria Dias)
    © Maria Dias

    Els objectes tenen memòria. Per això la nena que sempre portava una bossa per guardar fotos i miniatures –i la noia que ha viscut en molts llocs i ho ha carregat tot a la closca, com un cargol– ha acabat dissenyant un dels complements que més perdura. Cristina Paniagua, originària de Pontevedra, és aquella nena (i també la noia). Diu que les bosses són el seu motor creatiu: després de sis anys de fer roba sota el nom de p[pi:], i sempre amb estreta col·laboració amb la botiga Suite de Marta Gustems, ha tornat als orígens, al primer objecte a què va donar forma. Paniagua es va llicenciar en Belles Arts, una carrera que la va portar a les Canàries i a Conca, on va descobrir l’art digital. Després se’n va anar a Nova York i va apostar per la moda; a Barcelona, a l’Institut de la Dona, va aprendre l’ofici, a cosir i a fer patrons. D’aquesta trajectòria beuen les seves creacions, que recorden petites caixetes o arxivadors. Les bosses de p[pi:] es defineixen per la sobrietat i la geometria, juguen amb la pell neutra o de colors essencials (a vegades incorporant acabats gràfics o patchwork) i tenen l’innegable rastre del fet a mà. Li agrada treballar amb les mans i, a més de fer cistells, està aprenent a fer llibretes per a la seva primera incursió al Festivalet. Allà demaneu per pepi, o p[pi:].

     

    Fes-te el look
    Té predilecció pels dissenys per a gent real de la firma madrilenya La Casita de Wendy.
    A l'armari de la dissenyadora també hi ha roba de Marta Gustems, amiga i il·lustradora.

     

     

     

  9. Btoy

    A Btoy li han donat via lliure per pintar en una estació de tren a Varsòvia i l’avi de la mitgera de Covilha, a Portugal, és obra seva. Ha escampat stencils per Düsseldorf, Jakarta i Beirut, entre altres ciutats; ha exposat a Ciutat de Mèxic, Londres i França, i els seus llenços es venen a galeries d’art d’arreu. Barcelona ja no és la ciutat fresca i receptiva que la va veure néixer com a street artist fa deu anys. Andrea Michaelsson va arraconar la càmera de fotos i, influïda pels creadors que van prendre el murs del Raval, va dibuixar les geisha. I després les flappers. Btoy reconeix que encara li criden l’atenció les seves dones, que sobreviuen repartides per la ciutat i captades per tants objectius, però interroga: “És més important la propietat privada o la neteja que l’art?”. Es parla de les mirades de Simone de Beauvoir, Marlene Dietrich, Frida Kahlo, Foxy Brown i Amy Winehouse, però també de la paleta de colors d’aquests bustos fets de superposicions de capes. Necessita compaginar la feina d’estudi i el carrer, on troba parets i escolta què diuen, a través de la decadència, el rovell o una pintada anterior. Si enganxa res, li agrada veure com evoluciona la seva obra. Alguns l’admiraran i no s’atreviran a interactuar-hi, per allò que Btoy ha pintat amb Banksy. Ella s’avança, ja ens ha ensenyat la cara.

     

    Fes-te el look
    B-toy aposta per peces i complements sofisticats i atemporals, dels que duren. Els troba a Como Agua de Mayo (Argenteria, 43).
    Per fer-se amb 'looks' informals, l'artista recomana la moda urbana de Sune (Verdi, 13).

     

     

     

  10. Estel Solé (© Maria Dias)
    © Maria Dias

    “Als vuit anys / em vaig clavar la punta d’un llapis / al palmell de la mà / Gairebé vint anys de pell la recobreixen / són seus els meus versos més salvatges / seves les meves millors paraules / Sóc un tros de fusta / i em faltava el grafit”. Aquest poema es diu 'El llapis' i l’ha escrit l’Estel Solé. Actriu i poeta. Ja ha perdut el compte de les seves frases i dels seus versos. Però recorda el títol del conte que va escriure amb 10 anys i que li va valdre un premi: 'Estranya guineu de setembre'. Però no ha estat l’únic: 'va guanyar l’Amadeu Oller de poesia amb 'Dones que somiaven ser altres dones' (Editorial Galerada). Escriure és un verb que declina cada dia. Com esmorzar, dinar, sopar i dormir. O actuar. Però l’escriptura ara li dóna més satisfaccions que la interpretació. Escriure la fa sentir lliure. “No depenc de ningú per fer-ho. M’agrada el poder de decidir”, confessa. Sempre porta a sobre llibres de poesia (Luis García Montero, Ángel González, Almudena Guzmán, Josep Maria Rodríguez) i li agrada rescatar les paraules que s’amaguen en vivències.

     

    Fes-te el look
    A Londres va descobrir la roba ‘vintage’. A PNB fa grans troballes, com la camisa que porta (Ramelleres, 16).
    Li agrada més la peça que la tendència, per això és fan de la firma sueca COS (Passeig de Gràcia, 27).

     

     

     

Gent que ens inspira

Descobrim el motor creatiu i les botigues predilectes de dissenyadors, il·lustradors i artistes de la ciutat

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat
Són artistes, fotògrafs, dissenyadors i creadors que treballen a Barcelona i es prodiguen pel món. Els seus projectes inspiren, i les seves propostes estilístiques captiven, per això volem saber què tenen entre mans i de quines botigues són incondicionals. La llista d'elements inspiradors és llarga...

També t'agradarà

9 marques que has de conèixer
  • Botigues

Dissenyadors i gent inquieta que es reinventa. Projectes exquisits. Ceràmica arquitectònica. Joies conceptuals. Botigues online per trobar joies 'vintage'. Cinturons d'espart. La creativitat no té límit, i aquests noms en són la mostra.

Botigues de regals originals
  • Botigues
  • Decoració

Que el pressupost no us condicioni a l'hora de trobar un regal original i singular, d'autor, sostenible. Amb la selecció impecable d'aquestes botigues triomfareu segur, i voldreu tenir excuses per fer presents tots els dies de l'any. Les botigues més populars La Local Des de La Local ens teletransportem a molts llocs alhora, i a altres èpoques. L’espart trasllada a Jaén, i la ceràmica apropa a Talavera. Les llibretes serigrafiades de Sr. Ferrer evoquen Mallorca i les mantes Ezkaray i els sabons Chimbo retornen al nord, a casa de l’àvia. La Local vol recuperar els objectes d’aquí, objectes darrere dels quals hi ha una història i també un ofici; la botiga aglutina nous creadors que treballen amb els materials i les tècniques de sempre. OMG Barcelona Una aposta pels creadors i les marques de casa: a OMG BCN han reunit la roba de Krizia Robustella, la ceràmica de Miriam Cernuda, els abecedaris infantils d’Anna Tilche, els coixins de Cush, les joies d’Alba Casares i els anells de l’estudi Mediodesign, fets amb impressora 3D, entre d’altres propostes que es renoven i s'amplien constantment. Aquest Nadal hi faran estada noms com José A. Roda, Krasznai, Kokedamasoul i Mr. Wonderful, entre d'altres. Bon Vent Barrets, espelmes, cistelles... Bon vent és una botiga inspirada en el Mediterrani, i cadascun dels racons d'aquest càlid espai és un cant d'amor i homenatge al mar. En una oferta on comparteixen protagonisme artistes locals i internacionals, Bon Vent també ofereix joguines, torr

Publicitat
Vintage i segona mà
  • Botigues
  • Botigues vintage

Fusta'm La paraula 'vintage' sonava amb força i el carrer Joaquin Costa utilmava els preparatius per convertir-se en peatonal. Llavors van arribar ells, Fusta'm, el projecte de la restauradora Lídia Matos i el fuster Oriol Viñas. Fans dels Eams i de voltar per fires d'Europa i Estats Units, aquí  trobareu mobles, làmpades i objectes de decoració dels anys 50 fins als 70. Necessiteu un projecte d'interiorisme? Busqueu una relíquia de despertador? Us deliu per convertir aquell racó de casa en el bar? Passeu per Fusta'm. Gidlööf Per als amants del vintage, Gidlööf és una mina. Hi atresoren mobles escandinaus dels anys 40 i 50, a més de cadires, taules, butaques i jocs de cafè, tot d'estocs que la Sophia i el Guim s'encarreguen de repostar cada tres mesos amb visites a Suècia. Són peces amb dècades d'història que, abans d'arribar a Barcelona, passen per filtres estètics i de qualitat. La Sophie s'emporta cortines i llençols que convertirà en davantals, pitets i fundes de coixí i la marca Gidlööf també aixopluga els mobles que ha començat a dissenyar el Guim. Noak Room La Sara i en Martin han obert Noak Room en un antic taller del carrer de Roc Boronat. Un espai diàfan, de sostres alts, que manté aquest aire industrial que tant els agrada. L’escenografia és perfecta, convida a entrar-hi. Els que ho fan es troben amb mobles i objectes decoratius dels anys 40, 50 i 60 amb una peculiaritat: tot el gènere és escandinau, la gran majoria suec. Cadires, taules, calaixeres, aparadors

Bogeria per les sabates
  • Botigues
  • Sabates

RooM Maria Roch i Anaid Cano comparteixen RooM, un espai molt ben vestit on trobareu la roba de seda de la primera i les sabates de la segona (sota la marca Anaid Kupuri). Aquest estiu Anaid Kupuri signa la col·lecció Caleidoscopic; sense perdre de vista les influències retrofolk, barreja disseny i cmoditat, ja siguin en les sandàlies més planes, sobre talons o, esclar, plataformes de fusta. About Arianne Darrere About Arianne s'hi amaga Ariadna Guirado, dissenyadora de moda que després d'un viatge a Londres va decidir convertir-se en dissenyadora de calçat. Coherència, continuïtat, atemporalitat. Són alguns adjectius que servirien per definir les col·leccions de l’Ariadna. El seu estil és sobri, però també femení. Les sabates tenen caràcter. Parlen un altre llenguatge. Tenen un rerefons clàssic, però són modernes. Es fabriquen a Elda, on encara ara es fan molts processos artesanalment. Aquest és el valor afegit d’unes About, com els hi diu l’Ariadna. Sabates de qualitat, que passen per moltes mans abans d’arribar als vostres peus. Tot un luxe. Nu Sabates El calçat atemporal, fet a mà, amb pells italianes i d'origen californià de la firma Cydwoq omple la botiga Nu Shoes. En veure les sabates de Rafi Balouzian a Nova York va començar a gestar-se la idea de la sabateria del Born, on també hi ha lloc per marques que aposten per les maneres tradicionals i les formes contemporànies, com Deux Souliers. Caboclo Caboclo és artesania indígena de l'Amazones, sabates produïdes artesanal

Publicitat
Botigues amb encant
  • Botigues

Una llista amb els 20 llocs més especials per anar de compres a Barcelona Botigues per tipus Roba de dona Sayan Un bonic local de Sant Gervasi –on conviuen parets blanques i de maó amb terres de fusta i rajola hidràulica- és la base d’operacions de Sayan. La influència balinesa és innegable: abunden les sedes, els brodats i també el color, només cal fixar-se en l’expositor de fulards que hi ha a l'entrada. A la botiga quasi tot el gènere porta l’etiqueta Sayan: està dissenyat per la Soledad i una bona part es fabrica a Indonèsia. El punt fort és la col·lecció de roba, de tall urbà i pràctica i amb un clar sabor exòtic. On Land L’Elena Castaudi i en Michele Gilli formen un tàndem imbatible al capdavant d’On Land, una botiga multimarca d’on homes i dones sortiran satisfets. Elles, amb les propostes de joves creadores barcelonines com Name i Who. I ells, amb opcions tan interessants com Josep Abril, On Land i Gorni Kramer, les dues darreres dissenyades pels propietaris de la botiga. Vestits d’home, camises, samarretes i pantalons d’estil casual que us serviran per fer fons d’armari sense perdre de vista les tendències. –L.B. Misha Diuen que al pot petit hi ha la millor confitura. En el cas de Misha, aquesta dita popular l’encerta. La botiga no és petita, és minúscula. I la roba i els accessoris estan escollits amb criteri i personalitat. Al darrera hi ha l’Alessandra Salvatori, de pare italià i mare catalana, traductora de professió, però apassionada de la roba. El secret de Mis

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat