Tanca la Llibreria Canuda

L'aspecte més commovedor de la botiga és la pulcritud i l'ordre que respira. Desafia el tòpic que lliga els llibres antics i moderns, nous i de segona mà, amb la pols i el caos. La riquesa del seu fons i l'organització són el que més s'agraeix de la Llibreria Canuda. Santiago Mallafré, el propietari, es defineix com "un maniàtic de la simetria" i col·loca els llibres amb precisió filomàtica. La classificació per matèries, col·leccions, autors o gèneres és un incentiu a navegar sense rumb amb el quadern de bitàcola a mà. Convida a extraviar el GPS, a desendollar-se del llibre electrònic i a remenar, des de peces de bibliòfil fins a fotonovel·les.

A la llibreria s'hi feien subhastes d'art cada dissabte, durant 30 anys, però la Sala Canuda va desaparèixer fa dues dècades. Les arts plàstiques i les lletres habiten l'establiment. No només pels volums que omplen les grans prestatgeries, sinó perquè ocupen el lloc del cèlebre cafè Oasis on va funcionar una penya del mateix nom amb intel·lectuals diversos; així com el grup literari Oasi, reunió de poetes que s'autoeditaven amb el nom d'Edicions Oasi. Lloc de trobada d'artistes, alumnes de l'Escola Massana, l'antic cafè també acollia cites terrenals entre fabricants de Terrassa i "senyorets que fumen", segons Mallafré. El negoci el va iniciar Ramon Mallafré amb la Llibreria Cervantes del carrer Tallers, que té el rècord d'obrir i tancar en menys de 24 hores el dia de la proclamació de la República. La Cervantes va plegar el 2006 i aviat li tocarà a la Canuda. Atents a la banderola blanca (símbol de rendició dels 'de tota la vida'?) que anunciarà rebaixes.