Coreografia i música: Hofesh Shechter. Interpretació: Hoefesh Shechter Company. Maeva Berthelot, Chien-Ming Chang, Sam Coren, Frederic Despierre, Bruno Karim Guillore, Yeji Kim, Kim Kohlmann, Erion Kruja, Merel Lammers, Sita Ostheimer.
Hofesh Shechter és energia, força i un ritme que et destrossa. Catorze ballarins que creen imatges de la humanitat primitiva, des dels micos a la societat postindustrial, sempre amb un component d’animalitat esfereïdor. Aquest ‘Sun’, que va aixecar l’any passat en una residència al Graner, només té un solo i un duet. La resta són coreografies de grup que et mantenen amb la mirada estupefacta cap a l’escena.
El coreògraf israelià és reincident. I la seva obra té un component polític molt fort. El seu llenguatge és el de la revolta, l’íntima, la de ‘Mother’, o la col·lectiva, ‘Uprising’. Surts dels seus espectacles amb ganes de fer coses, d’activar-te. I ‘Sun’ ens parla del colonialisme, cosa que venint de qui ve, un israelià resident a Londres, adquireix una dimensió de versemblança que seria impossible en cap altre artista occidental.
“Mai no ens atrapareu”, repeteix una veu fosca, la mateixa veu tèrbola d’‘Uprising’, durant tot l’espectacle. Juga amb nosaltres, ens deixa clar que viurem la lluita entre el bé i el mal. Riem amb les ovelles, el llop, el dandy, el Banksy. I martelleja les nostres oïdes amb una bateria pletòrica, combinada amb Wagner, música barroca. Perquè, ens ve a dir, la bellesa mata. Per construir aquest món tan bonic hem hagut de trepitjar, subjugar i assassinar. Així de clar. ‘Sun’ és tan brillant que fa mal.
