Terrats en Cultura: No sé pas si això es pot dir…

Una figura coberta per una gran lona negra avança en escena. Una escultura mòbil es mou, lenta i indecisa: una dona vestida de rosa apareix d’entre la lona, calçada sobre elevats talons, acompanyada de sons orgànics. Una figura femenina, sincera però també crua i animal, es presenta. Per la seva presència binària, aquesta bonica bèstia forta i sensible a la vegada, ens dóna a veure la multiplicitat d’encarnacions que dur implícit un cos de dona en el decurs de la seva vida. L’ambigüitat del joc, amb una ambició gairebé impacient, preparada per a tot, vessa i contraria el fil de la trama com algú que s’esforça a desafiar els seus límits. Un diàleg interior, brut, es produeix llavors, teixint una escriptura dramatúrgica i musical entre passatges fortament dansats i temps plens i equilibrats, damunt de textos tals com Jazz de Koffi Kwahulé, adaptats al català per Gerard Bidegain, i música original de Juan Jurado. L'aforament és limitat i per assistir-hi s'ha de confirmar assistència abans del 7 de juliol. L’adreça del lloc es facilitarà un cop confirmada l’assistència.